...... El magazine per saber de tot

Per què la Intel·ligència artificial no entra en l'Administració?

Sobre aquest tema podríem preguntar-nos: és possible optimitzar automatització i recursos humans en l'Administració pública? Estem treballant perquè així siga? Els actuals processos brinden una estupenda oportunitat per a implantar un nou model conceptual que ajude a erradicar el clientelisme i la corrupció amb la fi de millorar la seguretat jurídica i el tracte equitatiu ciutadà, així com de promoure una major transparència i optimitzar. 



Partim d'un context general en el qual l'automatització, la tecnologia digital i la societat en el seu conjunt avançaren i es transformaren a un ritme desaforat mentre les administracions públiques llanguiren en les seues activitats del dia a dia. La robotitzación de les nostres societats no és una mera prospectiva per a les nostres democràcies, és alguna cosa que està succeint i que determina la nostra vida quotidiana. El seu nivell de propensió només podrà intensificar-se amb el pas del temps. Enfront d'aqueixa acceleració la democràcia es mou amb parsimònia i fins amb malaptesa. I és que el present canvi d'època constitueix una de les majors revolucions en la història de la humanitat. 

Assistim a una creixent interacció entre humans i robots. La col·laboració és contínua i vertiginosa. Si fa apenes uns lustres eren els robots els qui «ajudaven» als treballadors, ara veiem que són els treballadors els qui auxilien als robots. Per onsevulla els agents productius muden els seus rols, alguna cosa que succeeix no sols en el sector privat. En el sector públic i institucional es donen noves iniciatives per a la maximització de les noves relacions productives. 

Però la tensions generades per les aplicacions de la IA apunten a situacions dificils de gestionar perquè si en un passat no tan llunyà s'assumia que els robots assistien als humans, en els temps que corren es produeix el cas contrari. Especulant sobre un tipus d'interacció sense friccions entre humans i robots, la IA s'ocuparà en manera creixent d'organitzar la nostra informació en manera comprehensiva. Ja és més còmode i eficaç, per exemple, rastrejar i obtindre dades en internet que en una biblioteca. L'optimització s'ampliarà amb la utilització de computadores quàntiques. 

En aquest punt, cobra ara renovat interés el mite de Sísif al qual el filòsof francés Albert Camus va al·ludir per a analitzar i interpretar les conseqüències de la Revolució Industrial i la seua seqüela de la producció fordista. Potser ara, i amb més afany en el que concerneix l'Administració pública, ens dediquem a realitzar tasques repetitives i inútils. Subratllava Camus que el caixer d'un supermercat o l'operari d'una cadena de muntatge guanyaven salaris per a cobrir les seues necessitats materials, però estaven «perdent» com a éssers humans. A més, l'altra cara de la moneda de tindre llargues jornades de treballs «improductives», on es duen a terme tasques que no afigen cap valor a l'activitat laboral, va en detriment de poder aportar a la comunitat activitats útils en el temps lliure. 


En el cas de l'Administració pública, caldria preguntar-se si les aplicacions de IA i dels robots podrien alliberar a funcionaris d'activitats repetitives i molt disfuncionals, al mateix temps que possibilitarien transparència i eficiència en la provisió i gestió de servicis ciutadans. Per a això es requereix una «complicitat» que, com es pot apreciar, brilla per la seua absència. 

Les Administracions tenen una increïble capacitat de digestió sense immutar-se davant els canvis de paradigma, siguen aquests tecnològics, econòmics o polítics. Així, han sabut aprofitar els instruments digitals per a transformar l'atenció directa a la ciutadania, però han sigut totalment impermeables a modificar gens el seu model conceptual d'organització interna: «Les nostres administracions públiques continuen treballant, en termes generals, com fa un segle. Amb els mateixos sistemes de selecció dels seus empleats, amb similars perfils professionals i amb idèntiques pràctiques clientelistes i burocràtiques» diu Carles Ramió. 

Per al politòleg català hi ha dues possibles estratègies enfront dels canvis que han de realitzar-se amb solvència en l'Administració pública. La primera és reactiva i suposaria inhibir-se i no implicar-se seguint pautes de «inèrcia» en els circuits i processos administratius ja en funcionament. Per a Ramió, tal estratègia defensiva de futur seria penosa amb una Administració pública sempre més antiquada i inefcient. A més «congelaria» sense solució de continuïtat el tipus de problemes institucionals i organitzatius de sobres coneguts i que s'aguditzaran amb la digitalització i automatització. Qualsevol compra de material per a l'administració podria ser un bon exemple de laberint burocràtic que resta temps per altres treballs i continguts alternatius. 



L'alternativa estratègia proactiva deuria, segons Ramió, aprofitar la revolució tecnològica per a renovar la capacitat tècnica de les Administracions públiques i per a solucionar bona part dels seus problemes, no sols conceptuals, sinó organitzatius. Les actuacions respecte a aquests últims haurien d'estar encaminades a proveir un millor servei públic. Reemborsar un gasto fet per un funcionari és un tràmit enorme que amb IA podria ser extraordinàriament senzill. 

En el fons batega una pulsió de canvi que Ramió identifica com contingencial. És a dir, amb la revolució tecnològica els elements més estructurals del sistema polític i institucional poden ser objecte de revisió i canvi, alguna cosa que les elits funcionarials o els influents gremis dels funcionaris de carrera recelen i temen. Per a alguns d'ells el que ara està en joc és «resistir» i adequar la IA i la robotització als seus esquemes mentals i operatius, molt dels quals estan llargament obsolets. En la seua pervivència posen en pràctica recursos de poder funcionarial de resistència i fins i tot de bloqueig. Lamentablement —i amb freqüència— s'oblida que els funcionaris són abans de res servidors públics  i han d'anteposar els interessos de participació ciutdana als seus propis com a funcionaris.  

El debat públic pot estar dominat per interessos organitzats i amb recursos, i/o per activistes experts a estructurar les qüestions, la qual cosa condiciona altament el resultat de les discussions. Així mateix, els models mercantils poden ser apropia ts en la gestió de recursos humans, però no hauria d'oblidar-se que l'àrbitre últim dels processos de governança democràtica ha de ser el col·lectiu ciutadà. L'aportació de la IA contribueix en manera oportuna a la creixent literatura que s'ocupa de la regeneració dels nostres sistemes polítics i institucionals, tot això a la llum dels canvis induïts per l'última conformació del desenvolupament tecnològic de la quarta revolució industrial. 

Comentaris

Potser també t'agrade

The English Game: la classe social en el futbol en una nova sèrie de Netflix

El coronavirus no matarà la globalització, però és inevitable una sacsejada

Els sorprenents avantatges de ser una persona introvertida

Autofàgia: quan menjar-nos a nosaltres mateixos allarga la vida

Com fer una perfecta Fake News?

Què és el Projecte Human Screenome? Què fem quan mirem les pantalles?

Què és la curiositat i per què és el més important l’èxit?

Hiperaules: així és l'escola que desbancarà el col·legi tradicional

La importància dels equips rojos: el teu alter ego que t'ajuda a escoltar coses que no t'agraden.

Per què no podem deixar de tocar-nos la cara, segons la ciència i la psicologia